Herències transfrontereres (UE) a Catalunya: ordre successori i la legítima

12/04/2020

A Espanya no s’aplica el dret civil comú a totes les comunitats autònomes, sinó que algunes tenen la seva pròpia legislació foral. En concret són Aragó, Catalunya, Balears, Galícia, Navarra, País Basc i parcialment València i Fur de Baylío (a Extremadura).

En el nostre cas ens centrarem en les peculiaritats de les herències a Catalunya, on s’aplica el Codi civil català en comptes del Codi civil comú.

Davant de tot, com arreu d’Espanya, cal fixar la llei aplicable a l’herència. Als que hagin mort després del 17 d’agost 2015 se’ls aplicarà la llei catalana si la seva última residència habitual la van tenir a Catalunya o van triar el dret català en el seu testament.

Ordre successori a Catalunya:

Si s’aplica la llei catalana a l’herència, perquè per exemple un suec residia a Catalunya o va triar el dret català en el seu testament, l’ordre successori és el següent:

  1. Primer hereten els fills i néts, però si concorren amb el cònjuge o parella, aquesta rebrà l’usdefruit de l’herència. (1r grau).
  2. Si no hi hagués fills ni néts, l’herència passaria al cònjuge o parella conservant els pares el seu dret a la llegítima.
  3. Si no hi ha ni fills, ni néts, ni cònjuge, heretaran els pares del causant. (1er grau)
  4. Si no hi ha cap dels anteriors, llavors heretarien els col·laterals més propers, és a dir, els germans i els fills de germans. (2n i 3r grau)
  5. Si no hi ha germans ni fills de germans, llavors heretaran els altres col·laterals fins als primers (4t grau).
  6. Si no hi ha parents més directes, heretarà el govern català.

Quins són els graus de parentiu?

  • Del pare al fill hi ha 1 grau i viceversa.
  • Del pare al net hi ha 2 graus i viceversa.
  • De germà a germà hi ha 2 graus.
  • D’oncle a nebot hi ha 3 graus.
  • Entre cosins hi ha 4 graus.

Pot un pare desheretar el seu fill completament segons el dret català?

Llevat que hi hagi una causa justa, un hereu forçós no pot ser exclòs d’una herència. És a dir, la llei ofereix una certa protecció a algunes persones per tal d’evitar desheretacions injustes. A aquestes persones les anomenem hereus forçosos i legitimaris. En el cas d’herències a Catalunya ens enfrontem amb una regulació específica respecte del codi civil espanyol.

A Catalunya els hereus forçosos amb un dret a la legítima són, en primer lloc, els fills i mancant aquests ho són els pares.

En el cas d’aplicar-se el codi civil espanyol, el vidu també tindria dret a la legítima, la qual consistiria en l’usdefruit d’un terç de l’herència si hi ha fills i a la meitat en el cas que hi hagi pares, però no fills. En conseqüència, el dret del vidu és més limitat a Catalunya comparat amb la llei estatal.

Quan es permet desheretar a un legitimari?

El Codi civil català estableix en el seu article 451-17 cinc causes justes de desheretament i són:

  • Les causes d’indignitat que estableix l’art. 412-3. Es tracta d’actes dolosos amb intenció de danyar, tan física com moralment, al causant o al cercle més íntim i proper d’aquest, com pot ser el seu cònjuge o la persona que convisqui en parella estable, descendents o ascendents.
  • La denegació d’aliments a testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què hi ha l’obligació legal de prestar-los.
  • El maltractament greu a testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.
  • La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
  • L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

Com es reclama i accepta la legítima i dins de quin termini?

Primer, pel que fa a la legítima, no cal una acceptació, sinó que es presumeix que s’accepta sempre que no hi hagi renúncia. La reclamació del seu dret es fa front als hereus qui són els obligats a pagar la llegítima al legitimari. Si no compleixen amb la seva obligació legal, se’ls podrà reclamar la legítima per via judicial.

El termini per a reclamar la legítima segons la llei espanyola és de 30 anys i segons la norma catalana és de 10 anys. Aquest termini es pot interrompre mitjançant un requeriment dirigit a l’hereu, en aquest cas el còmput de la mateixa es tornarà a comptar de nou íntegrament. (10 anys en el cas de Catalunya).

En el cas que li interessi més informació sobre el dret a la legítima segons el dret genèric a Espanya, pot llegir aquest article.

Alejandro Espada Gerlach,
Abogado.
a.espada@espadagerlach.com
+34 609376006

En colaboració amb:
Louise Malmberg, Lliceniada en dret Suec

ESPADA Gerlach & abogados
Tel +34 93 301 27 41
C/Provenza 253, entlo. 2
08008 Barcelona
Espanya