Deprecated: Array and string offset access syntax with curly braces is deprecated in /var/www/espadagerlach.com/datos/web/wp-content/plugins/gravityforms/common.php on line 4181
Concursal acord magistrats Catalunya - Espada Gerlach

Concursal acord magistrats Catalunya

Acords dels jutges del mercantil i secretaris

Judicials de Catalunya, seminari de 3 de juliol de al 2014.

Índex de matèries

  1. Regles bàsiques per a la venda d’Unitats Productives en un procediment concursal.
  2. Conclusió de l’concurs per insuficiència d’actiu
  3. Acords sobre la comunicació de l’art. 5bis després del RDL 4/2014
  4. Acords relatius a l’incident laboral concursal

Els presents criteris no tracten d’imposar una determinada doctrina, sinó que responen a la necessitat evident unificar la interpretació que donem en la nostra pràctica a la Llei Concursal.

Lògicament no tanquen cap debat jurídic, sinó que el seu objectiu és molt més modest, però, en qualsevol cas, el que ens interessa deixar clar és que per si soles no poden ni han de fonamentar jurídicament una pretensió.

Les nostres conclusions sorgeixen de l’debat de problemes que compartim, la recerca de solucions comunes i el compromís professional de respectar-les en la mesura que s’adaptin a el cas enjudiciat, però sabem que els casos són més diversos que les solucions que aquí es proposen, de manera que les respostes necessàriament han de ser igualment diverses, el nostre objectiu és limitar aquestes diferències i comprometre’ns a explicar-les.

Tampoc és la nostra intenció proporcionar una guia de solucions d’obligat compliment per als administradors concursals, sinó presentar una proposta raonable de solucions jurídiques als problemes de l’concurs estudiats, degudament consensuada, però que no eximeix de fonamentar jurídicament qualsevol pretensió davant els nostres jutjats.

Lògicament aquests criteris respecten les decisions que de les corresponents seccions de les audiències provincials, de la Sala del Social de l’Tribuna Superior de Justícia de Catalunya i de l’Tribunal Suprem han anat adoptat sobre els problemes plantejats i estan sotmesos al que els tribunals vagin resolent sobre aquestes matèries.

  1. Regles bàsiques per a la venda d’Unitats Productives en un procediment concursal.

Introducció

La liquidació consisteix en la venda dels actius de l’concursat per pagar als seus creditors.

En l’actualitat més de l’90% dels concursos que es presenten van a liquidació, ja que no és possible aconseguir un conveni ja que no són objectivament capaços de generar aquells beneficis. Ara bé, la liquidació no té necessàriament d’implicar el tancament de la unitat 2 productiva. En aquest procés de liquidació, davant la venda dels actius de forma separada, la preferència de l’legislador és per la venda de la unitat productiva, com a conjunt organitzats de béns i drets o de mitjans materials o personals aptes per a mantenir o reprendre una activitat productiva . Això permet optimitzar el valor dels actius, mantenir l’activitat productiva i els llocs de treball. En aquest sentit es pronuncien clarament tant l’art. 148 com l’art. 149 de la Llei concursal, el primer es refereix a el pla de liquidació, i el segon a les normes supletoris en absència de l’esmentat pla.

La venda de la unitat productiva presenta serioses dificultats, per començar pot xocar amb els interessos de l’empresari, pot utilitzar-se de forma fraudulenta per eludir el pagament dels deutes, pot suposar una competència deslleial amb les companyies que compleixen regularment les seves obligacions, pot generar risc seriós de corrupció, pot ocasionar un perjudici important a alguns dels creditors, etc. Ara bé, també pot ser l’única forma de mantenir l’activitat productiva i els llocs de treball en una conjuntura econòmica en què aquests han de ser objectius que justifiqui assumir controladament aquells riscos.

Aquest és un procés que ha de dur a terme l’administració concursal, sigui quin sigui el moment en què es realitzi la venda.

Si aquesta es realitza en la fase comuna, li correspon a l’administració concursal sol·licitar l’oportuna autorització judicial i procedir a la venda de la unitat, art. 43 LEC. Si la venda s’ha de produir en fase de liquidació, correspondran a l’administració concursal en tot cas les facultats de disposició de la concursada, ja sigui proposant un pla de liquidació o validant el pla de liquidació que si escau present la concursada.

Tot i la clara opció de legislador favorable a la venda de la UP no hi ha normes precises sobre el procediment, amb la finalitat d’aconseguir un procediment transparent, que proporciona seguretat jurídica a tots els intervinents, els jutges i els secretaris judicials dels jutjats de Catalunya hem consensuat les següents regles a què s’han d’atenir els administradors concursals.

Les vendes d’Unitats productives s’han d’adaptar, en la mesura del possible, a aquestes regles, però, aquest document ha de servir igualment de base per a la seva discussió amb altres actors concursals, com les administracions públiques i les entitats financeres, així com amb els professionals que intervenen en aquests processos, amb els cal tractar de consensuar unes regles definitives.

Les regles bàsiques sobre el procés de venda

Una vegada adoptada la decisió de vendre la unitat productiva de l’empresa concursada, la seva realització ha de seguir diverses regles:

1ª Regla. La identificació de la unitat productiva i valoració

El primer que ha de fer l’administració concursal és determinar què és el que va a vendre, descriure detalladament el conjunt de mitjans personals i materials o immaterials (marques, dissenys, patents, copyright) necessaris per poder desenvolupar una activitat productiva rendible.

a) Identificació exhaustiva del Perimetre de la Unitat Productiva que sol·licita la venda.

Identificació de l’Establiment/s on es realitza l’activitat empresarial amb expressió de si és de propietat de l’Empresa, adjuntant nota registral amb les càrregues existents actualitzades.

En el cas que es trobés en situació arrendatícia s’identificarà la part arrendadora, preu mensual, durada de la mateixa i si la part arrendadora ha manifestat el seu consentiment a la continuació empresarial amb el nou adquirent o si hi ha una oferta ferma amb les condicions que es hagin establert.

Adequació de la Unitat Productiva a la normativa vigent.

(Llicència d’Activitat, requisits mediambientals, normativa urbanística, etc.)

Identificació el nombre de llocs de Treball, categoria, antiguitat, i relació de salaris anuals bruts. En el cas que s’haguessin realitzat negociacions amb els representants dels treballadors s’adjuntarà, si s’escau la conformitat dels mateixos a l’oferta realitzada.

Identificació dels contractes de Leasing i Renting de l’Empresa, que estiguessin en vigor i siguin necessaris per a continuar amb l’activitat empresarial, amb identificació de les parts i, si escau vot positiu a l’oferta de compra realitzada.

Identificació exhaustiva dels Actius Intangibles: Per evitar futurs procediments judicials entre el nou adquirent de l’empresa i en el seu cas els legítims titulars, en la identificació de la unitat productiva és necessari la identificació exhaustiva dels actius Intangibles, això és les invencions ( les Patents i els models d’utilitat), els Signes distintius (Marca i nom comercial) i el Disseny Industrial.

b) Dades Economiques:

– L’import de les vendes dels 3 ultims exercicis.

– L’import total de l’Actiu i Passiu:

EBITDA. L’Ebitda és un indicador financer representat mitjançant un acrònim que significa en anglès Earnings BeforeInterest, Taxes, Depreciation, and Amortization (benefici abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions), és a dir, el benefici brut d’explotació calculat abans de la deduïbilitat de les despeses financeres.

c) Valoració de la UP: Un cop identificats aquests mitjans cal valorar-los, per poder saber quant es pot demanar per ells als possibles interessats i poder justificar que aquesta és la millor opció de l’concurs per als creditors.

La valoració sempre és complicada, i no deixa de ser una simple hipòtesi de treball, però és necessari per poder tenir una referència de quin és el preu pel qual es pot vendre. El mètode que hauria de seguir-se, en principi, és el de descompte de fluxos de caixa nets.

Però és que a més, tot i que la conservació dels llocs de treball i de l’activitat industrial és un valor en si mateix, la venda de la UP només està justificada quan el seu previsible sigui superior a el dels elements de l’actiu de forma aïllada (art . 148 i 149 LC).

d) Valoració de el cost de cessament de l’activitat productiva, incloent lògicament el cost de l’acomiadament col·lectiu de tota la plantilla.

És imprescindible valorar, la segona opció, el cessament de l’activitat i el seu cost per poder prendre la decisió adequada.

2ª Regla. La determinació de les condicions de venda

L’administració concursal ha de definir els paràmetres objectius amb els quals es podran valorar les eventuals ofertes dels interessats dins d’un procés públic de venda.

a) Paràmetres per a valorar les ofertes

El principal objectiu de l’concurs és el pagament als creditors, de manera que el primer element d’una oferta és el preu ofert, ara, bé, pot haver casos en què la taxa de recuperació que es pot oferir és tan baixa que aquest deixa o pot deixar de ser un element prioritari.

Lògicament l’administració concursal ha de d’establir les condicions de pagament, que preferentment serà a l’comptat, admetent únicament el pagament ajornat quan s’acompanyin garanties bancàries d’aquest pagament.

Un element important a tenir en compte serà és el cobrament dels clients, és a dir, la cessió o no dels crèdits pendents de cobrament als seus clients per part de la concursada.

El segon serà el nombre de llocs de treball en què l’adquirent es comprometi a subrogar-se, així com les condicions laborals ofertes als treballadors. L’administració concursal ha d’establir una fórmula econòmica per a valorar cada un dels lloc de treball conservats i poder comparar les diferents ofertes.

El tercer, el pla de negoci que l’adquirent tingui per a la UP. Com hem dit el principal objectiu de l’concurs és pagar als creditors, de manera que els factors decisius seran el preu i el nombres de lloc de treball que es conservin, però és imprescindible que la UP venuda sigui econòmicament viable, de manera que l’absència d’un pla de negoci raonable podria ser un factor determinant per rebutjar una oferta. Com s’ha assenyalat cal tractar d’evitar, en la mesura del possible, vendre ups que no siguin econòmicament rendibles i que puguin acabar de forma imminent en una nova situació d’insolvència, a costa sobretot dels creditors públics.

En els casos en el que l’oferta impliqui la incorporació de la UP a un grup empresarial econòmicament forta, el pla de negoci serà molt senzill, però és imprescindible saber quines són les intencions de el grup.

El quart factor a tenir en compte amb caràcter subsidiari podrien ser “a el suport financer a l’empresa” durant la tramitació de la venda per evitar el tancament efectiu, a més de garantir la devolució d’aquests diners.

El cinquè factor a tenir en compte podria ser el privilegi de el “primer postor”.

Serà en aquells concursos en què l’oferent hagi realitzat un estudi complex de l’empresa en concurs, que pot incloure una “due diligence” i que presenti l’oferta de forma pública, que puguin tenir accés a les parts i qualsevol interessat. En aquest cas aquest postor que comparteix informació rellevant i que ha realitzat una despesa important per realitzar la licitació podria tenir un dret d’igualar la millor oferta, sempre que se li reconegui en les condicions de venda.

Finalment, l’administració concursal ha de proveir un preu mínim per sota de el qual no s’adjudicarà la UP.

b) Les condicions formals del procés

En segon lloc, l’administració concursal ha d’establir els terminis per a la presentació d’ofertes, la manera i el lloc de la seva presentació, la forma de donar publicitat a les ofertes, la seva valoració per l’administració concursal i la possibilitat d’un procés de millora entre les tres millors ofertes.

c) La distribució del preu

En el cas que amb la UP s’incloguin vénen gravats amb crèdits especialment privilegiats, l’administració concursal ha de preveure, o bé, la subrogació de l’adquirent en aquestes càrregues, amb o sense el consentiment de l’creditor, o bé, les concretes regles de distribució de el preu en funció de la valoració del bé.

d) La venda de la UP lliure de càrregues

La venda de la UP es farà lliure de càrregues, només l’adquirent que es subrogui en part o en tots els contractes laborals, se subrogarà en les obligacions pendents derivades d’aquests contractes, excepció en la part que satisfaci el FOGASA quan es prevegi expressament.

L’adquirent no assumeix la responsabilitat pels deutes laborals dels contractes de treball respecte dels quals no s’hagi subrogats, ni de les deute tributari ni de la Seguretat Social.

Els jutjats mercantils plantejaran els conflictes de competència o jurisdicció necessaris per defensar les condicions de venda establertes en el procés d’alienació.

3a Regla. Publicitat de la venda de la UP i de les seves condicions.

La transparència de l’procés de venda d’UP exigeix ​​donar-li publicitat, per a això és necessari crear un espai on qualsevol interessat pugui saber que és els que es ven en procediments concursals. Actualment aquest espai és el que ofereix el Departament d’Indústria de la Generalitat en el seu Canal Empresa.

Els interessats en general poden ser:

  1. Els competidors.
  2. Fons d’inversió, inversors en general o els seus mediadors.
  3. El mateix empresari, que creu una nova companyia, sol o amb altres inversors.
  4. Els treballadors (cooperatives o societats laborals).
  5. En primer lloc, l’administrador concursal ha d’identificar als possibles interessats per invitares a participar en el procés. També en aquest punt l’AC ha de demanar la col·laboració de el Departament d’Indústria, els responsables són capaços d’identificar els interessats dins el sector corresponent.
  6. En segon lloc, l’administració concursal ha de de convidar als possibles interessats a participar en el procediment. És imprescindible assegurar que hi hagi concurrència en el procés, és l’única manera optimitzar el preu, de manera que l’administració concursal, a més de la publicitat formal que pugui donar a l’obertura de l’procés ia les seves condicions, haurà de tractar d’identificar aquells interessats per tractar d’aconseguir que participin en la compra de la UP.

Per a això l’administració concursal:

a) En primer lloc l’elaboració d’un extracte de les condicions de venda que ha de contenir: les dades de la unitat productiva i les condicions de venda

b) Elaborat l’extracte fixat s’enviarà:

1) A la Direcció General d’Industria de Catalunya per a la seva publicitat.

2) A l’Gabinet de Premsa de l’TSJ Catalunya. Fruit de les converses pertinents el Gabinet de Premsa de l’TSJ Catalunya s’ha compromès a l’enviament automàtic de l’Extracte elaborat a tots els diaris d’àmbit nacional, especialment dirigit als d’àmbit econòmic (Expansión, Cinco Días …). Aquest sistema és el que utilitzen actualment en comunicacions relatives a notícies judicials.

Generalment el sistema és el contrari. Són els mitjans de comunicació els que accedeixen a l’Gabinet de Premsa de l’TSJ i sol·liciten informació relativa a determinats procediments judicials.

3) A qualsevol altra web que gratuïtament ofereixi la publicació d’aquestes ofertes.

4) A una Web dels jutjats mercantils de Catalunya creada i administrada pels secretaris judicials del Mercantil.

5) El exacte es publicarà al tauler d’anuncis de l’Jutjat i es remetrà a la Cambra de Comerç, prèvia l’elaboració d’un protocol d’actuació.

4ª Regla. Examen de les dades pels interessats

Per garantir la igualtat d’oportunitats entre tots els interessats, els que ja coneixen la companyia i els que no la coneixen, l’administració concursal ha de d’establir un període durant el qual, abans de presentar les ofertes, les persones interessades puguin examinar la situació de la companyia i verificar la informació oferta en les condicions de venda.

Seria recomanable que l’administració concursal pengi en un servidor la informació que ha de proporcionar a tots els participants, de tal manera que tots tinguin les mateixa informació.

De vegades, si la informació disponible tingués valor, l’administració concursal pot demanar un dipòsit als interessats per posar obtenir aquesta informació i assegurar el seu ús confidencial i per als efectes de formular una oferta.

Igualment és molt important en aquesta fase que els interessats tinguin l’oportunitat d’establir negociacions amb els representants dels treballadors.

En aquest punt d’examen dels pels interessats entenem que seria fonamental establir com a requisit obligatori per poder accedir a les dades de l’Empresa la signatura d’una clàusula de confidencialitat per evitar perjudici a el futur adquirent.

La participació dels representants dels treballadors no només ha de ser formal, sinó efectiva durant tot el procés. És per tant molt important que els interessats tinguin l’oportunitat d’establir negociacions amb els representants dels treballadors en aquesta fase.

5ª Regla. Recepció d’ofertes adaptades als paràmetres objectius prèviament identificats.

El Jutjat Mercantil competent es fixarà en la resolució que aprovi el procés de venda el termini per a la formulació i recepció de les ofertes, una vegada que els interessats hagin pogut tenir accés a les dades necessàries.

Les ofertes hauran de presentar-se en sobre tancat, de conformitat amb les condicions establertes, en el Jutjat abans del dia assenyalat.

L’oferent haurà de dipositar la quantitat que hagi establert l’administració concursal, no inferior a el 5% de la valor aproximat de la UP, i, en cap cas superior a 150.000 euros.

En el cas dels procediments abreujats amb oferta de compra, perquè aquesta pugui ser considerada vinculant s’exigirà un dipòsit similar a l’anterior.

El dia i hora assenyalats, el tribunal procedirà a l’obertura dels sobres en audiència pública donant lectura de les mateixes i fent lliurat d’aquestes ofertes a l’administració concursal, perquè procedeixi a la seva valoració econòmica, i si és el cas als representants els treballadors.

S’haurà d’acompanyar a l’oferta el compromís de confidencialitat així com el resguard de l’pagament de l’dipòsit judicial exigit.

6a Etapa. Valoració de les ofertes

Un cop conegudes les ofertes serà imprescindible una anàlisi per l’administració concursal i els representants dels treballadors de les ofertes.

7a Regla. Millores de les ofertes.

Quan les circumstàncies ho aconsellin, l’administració concursal, a la vista de les ofertes presentades, sempre que s’hagi previst en les condicions inicials, pot demanar a el jutge l’obertura d’una següent fase de millora, per a això es concedeix als millors oferents un nou termini per a presentar ofertes millorades, aquestes ofertes seran obertes al Jutjat en audiència pública pel Tribunal.

8a Etapa. L’autorització de la venda.

Per últim ha d’adjudicar la UP a la millor oferta, de conformitat amb els informes de l’Administració concursal i les al·legacions que hagin efectuat els representants dels treballadors.

L’adjudicació dels béns s’ha de fer lliure de càrregues, l’adquirent només es subrogarà en els crèdits laborals dels trabadores en els contractes dels quals s’hagi subrogat.

Els creditors especialment privilegiats tindran dret a participar en el preu en funció de la valor que s’assigni a el bé afecte a el pagament del seu crèdit.

En el cas que es tracti de crèdits públics els que gaudeixin un privilegi especial, un cop satisfeta la part que els correspongui en funció d’aquesta classificació, aquests tindran la classificació que els correspongui.

Correspon a l’administració concursal formalitzar la compravenda de la UP, als efectes del Jutjat lliurarà els manaments que siguin oportuns per a cancel·lar les càrregues o inscriure les noves titularitats.

9a Regla. Etapa Incompliment i resolució de la compravenda

L’administració concursal deu preveure en les condicions de venda l’eventual incompliment de les condicions de pagament o d’altres condicions de l’adjudicació de la unitat productiva.

En cas d’incompliment, l’AC podria recuperar la propietat de la UP mitjançant una demanda incidental.

L’administració concursal, a aquests efectes, ha de diferenciar els casos en què l’incompliment es produeixi amb anterioritat a la formalització de l’contracte o quan es produeixi després d’haver pres possessió de la unitat productiva.

En el primer cas, l’adjudicatari podria perdria la totalitat de l’dipòsit, i en el segon cas, a més de perdre els pagat fins aquell moment podrien respondre dels altres danys i perjudicis que es poguessin produir i que no estiguessin coberts per aquesta quantitat.

L’administració concursal pot recuperar la possessió de la UP mitjançant la corresponent demanda incidental i, si escau, la sol·licitud de mesures cautelars.

  1. CONCLUSIÓ DEL CONCURS PER INSUFICIÈNCIA D’ACTIU
  2. Art. 176 bis QÜESTIONS GENERALS
  3. Amb caràcter general, els requisits previstos en els arts. 176 bis 1 i 176 bis 3 per poder acordar la conclusió per aquesta causa són cumulativos i complementaris. Han de ser tinguts en compte tant per l’administració concursal en el seu informe de conclusió com pel jutge de l’concurs en la seva resolució sobre conclusió.
  4. Amb caràcter general, pot estimar inviable una acció de reintegració o de responsabilitat de tercers per no tenir la massa d’actiu per interposar o per fer front als seus efectes.
  5. Per accions de responsabilitat enfront de tercers s’ha d’entendre aquelles la estimació suposi un increment de la massa activa i el seu exercici s’hagi de fer en el si de l’concurs.
  6. Amb caràcter general, es pot sol·licitar la conclusió el concurs per l’administració concursal i acordar pel jutge si resulta manifest que el que s’obtingui de les accions de reintegració o de responsabilitat de tercer no és suficient per a la satisfacció dels crèdits contra la massa.

II.- Art. 176 bis.2 COMUNICACIÓ D’INSUFICIÈNCIA DE BÉNS I DRETS

  1. L’administració concursal ha de posar en coneixement de l’Jutjat la insuficiència de massa activa per al pagament de crèdits contra la massa, tan aviat com li consti aquesta situació mitjançant comunicació a l’Jutjat. El Jutjat ha de traslladar aquesta comunicació a les parts personades. No s’admetran incidents concursals davant de les anteriors comunicacions, sense perjudici de l’art. 84.4 LC.
  2. L’administració concursal haurà de procedir a l’pagament dels crèdits contra la massa per l’ordre que figura en l’art. 176 bis 2 des que li consti la situació d’insuficiència i procedeixi a la comunicació a l’Jutjat. El pagament dels crèdits contra la massa en aquests casos no dependrà de resolució judicial, sinó que es produeixi la situació d’insuficiència i de la seva comunicació a l’Jutjat.
  3. En l’escrit de comunicació a què es refereix l’apartat primer d’l’art. 176 bis 2, l’administració concursal ha d’incloure informació relativa a:
    els crèdits contra la massa que falten per pagar, amb una relació detallada, especificant la seva creditor i el seu origen.
    les dates de venciment d’aquests crèdits, l’import de la massa activa de la concursada a el temps de la comunicació, si la venda dels béns es produirà a través de la secció 5a de el concurs o mitjançant els mecanismes de l’art. 43 LC, incloent en aquest últim cas la forma de realització.
  4. El judici d’insuficiència ha de ser realitzat per l’administració concursal en termes de previsibilitat, no d’evidència. Per a aquesta comunicació s’ha d’entendre per satisfacció de crèdits contra la massa que es pugui procedir a la satisfacció íntegra dels mateixos.
  5. L’administració concursal, per valorar la situació d’insuficiència de massa activa i realitzar l’anterior comunicació, ha de considerar les possibles accions de reintegració o de responsabilitat de tercers en el sentit dels paràgrafs 1r i 3r d’l’art 176 bis, en la mesura que aquestes accions puguin suposar un increment de la massa activa. La possible qualificació com a culpable de l’concurs impedeix la conclusió quan sigui previsible una condemna contingut patrimonial que es pugui fer efectiva. L’administració concursal ha de comprovar si la condemna patrimonial pot fer-se efectiva a través dels registres d’accés públic en què pugui constar informació patrimonial dels possibles responsables de la qualificació culpable.
  6. En conseqüència, no resultarà un obstacle per a la comunicació d’insuficiència que s’estiguin tramitant la secció de qualificació, accions de reintegració o de responsabilitat de tercer, llevat que el que es pugui obtenir d’elles permeti apreciar la suficiència de la massa activa per al pagament íntegre dels crèdits contra la massa.
  7. La comunicació d’insuficiència de massa activa realitzada abans de l’emissió de l’informe de l’art. 75 suspèn el termini per a la seva emissió. No així el termini per a l’inventari provisional d’art. 191.1 LC.
  8. Fins a la comunicació de l’art. 176 bis 2, els crèdits contra la massa es pagaran per l’ordre que recull l’art. 84.
  9. Els crèdits contra la massa meritats i impagats abans de la situació d’insuficiència hauran de ser abonats per l’ordre de art. 176 bis des que es comuniqui per l’administració concursal aquesta situació.
  10. L’expressió “crèdits imprescindibles per a concloure la liquidació” comprèn, en concepte de crèdits contra la massa a favor de l’administració concursal, al menys, la retribució a què es refereix l’art. 9.2 de l’RD 1866/2004 de 6 de setembre computant com a data de meritació el dia en què s’efectuï la comunicació de l’art. 176 bis
  11. La resta de la retribució de l’administració concursal que hagi estat aprovada i no abonada es considerarà inclosa en el nombre 4t d’l’art. 176 bis 2, el qual s’entén que comprèn els crèdits a què es refereix l’art. 84.2º LC.
  12. La regla 1a de pagament de crèdits contra la massa de l’art. 176 bis 2, s’ha d’interpretar en el mateix sentit que és interpretat l’art. 84.2.1º LC.
  13. El límit de l’triple d’el salari mínim interprofessional a què es refereix l’art. 176 bis 2.3º es pot aplicar als salaris i a les indemnitzacions per separat. La menció de “pel nombre de dies de salari pendents de pagament” només és aplicable als salaris, no a les indemnitzacions. Per a la base de càlcul d’aquesta indemnització s’ha de prendre com a referència l’establerta en l’art. 91.1º LC i no es tindrà en compte si hi ha o no salaris pendents de pagament.
  14. El pagament dels crèdits contra la massa per l’ordre de l’art. 176 bis 2 es fa a prorrata en tots els números, inclòs el 5è i les despeses imprescindibles per a la liquidació.
    No resulten d’aplicació en l’art. 176 bis 2 les previsions d’alteració de l’ordre de l’art. 84.3 LC.

III.- Art. 176 bis.3 SOL·LICITUD DE CONCLUSIÓ DEL CONCURS

  1. Un cop distribuïda la massa activa, l’AC ha de presentar l’informe amb el contingut a què es refereixen els articles 176 bis 3 en relació amb el 176 bis 1, amb petició formal de conclusió i amb la rendició de comptes de l’art. 181 LC. No s’haurà de presentar rendició de comptes fins que no s’hagi procedit a la distribució de tota la massa activa, és a dir, després del pagament efectiu, es procedirà a la rendició de comptes.
  2. En cas d’inexistència de massa activa que pugui ser distribuïda i complint-se els requisits dels articles 176.bis 1 i 176 bis 3, s’ha de presentar per l’administració concursal informe de conclusió i rendició de comptes, sense necessitat de realitzar la comunicació de l’art. 176 bis 2.
  3. Per al cas que les operacions de liquidació de la massa activa es demorin més de tres mesos cal presentar informe trimestral de tals operacions, encara que no s’hagi aprovat un pla de liquidació.
  4. En tots els casos anteriors, contra la interlocutòria que acordi la conclusió sense oposició no cap recurs.

IV.- Art. 176 bis.4. CONCLUSIÓ Per insuficiència DE LA MASSA AL ACTE DE DECLARACIÓ DE CONCURS.

  1. És procedent la declaració i conclusió el concurs en la mateixa resolució quan la massa activa que es manifesta pel deutor en la sol·licitud no sigui presumiblement suficient per a la satisfacció dels crèdits contra la massa.
  2. Concorrent l’anterior requisit, procedirà la conclusió tot i que de les dades aportades pugui resultar una previsible causa de culpabilitat de l’concurs.
  3. Procedeix acordar la declaració i conclusió quan hi ha béns que no tenen valor per atendre previsiblement els crèdits contra la massa.
  4. Si hi ha béns per pagar crèdits contra la massa, encara que no sigui la totalitat, ha de procedir a declarar el concurs, liquidar els béns i després arxivar.
  5. No s’ha de concloure el concurs en aplicació de l’art. 176 bis 4 quan hi ha relacions laborals en vigor ni en els supòsits en què l’empresa té activitat.
  6. Hi ha la conclusió en aplicació de l’art. 176 bis 4 quan els únics béns estan sobre hipotecats, s’hagi iniciat o no una execució hipotecària pel creditor privilegiat.
  7. La conclusió en aplicació de l’art. 176 bis 4 procedeix tant en els casos de concurs voluntari com necessari. En aquest últim cas un supòsit seria quan es funda en això o investigació patrimonial infructuosa o declaració judicial o administrativa d’insolvència de l’deutor de l’art. 15.1 LC.
  8. En els supòsits de conclusió en aplicació de l’art. 176 bis 4 de l’concurs necessari el creditor pot sol·licitar que continuï en els supòsits de l’art. 176.bis.5 LC.
  9. Per donar una resposta correcta a la inexistència d’accions de responsabilitat de tercers, de reintegració o d’impugnació s’analitzaran les dades contingudes en la memòria presentada pel deutor. Contra la interlocutòria que es dicti cap recurs d’apel·lació i cal que el creditor que es personi recorri per tenir interès legítim.

V.- Relació amb l’Art. 178 EFECTES De la conclusió

  1. En tots els casos de conclusió de l’concurs per insuficiència de la massa activa de l’deutor persona jurídica, s’acordarà la seva extinció i cancel·lació de la inscripció en el registre públic corresponent.
  2. De conformitat amb la STS, Sala Primera, de 20/3/13, l’anterior cancel·lació dels assentaments registrals és una mera fórmula de mecànica registral que té per objectiu consignar una determinada vicissitud de la societat, però no implica l’efectiva extinció del seu personalitat jurídica, la qual no es produeix fins a l’esgotament de totes les relacions jurídiques que la societat s’entaulés.

III. ACORDS SOBRE LA COMUNICACIÓ DE L’ART. 5bis DESPRÉS DEL RDL

4/2014

L’art. 5bis s’ha vist modificat pel Reial decret llei 4/2014, de 7 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial, en el qual es mantenen els supòsits en què es pot dur a terme aquesta comunicació:

  1. Quan s’han iniciat negociacions per arribar a un acord de refinançament dels que preveu l’article 71 bis.1 i en la disposició addicional quarta o quan s’han iniciat negociació per obtenir adhesions a una proposta anticipada de conveni en els termes que preveu aquesta Llei.
  2. També es recull el supòsit i introduït amb la llei d’emprenedors consistent en què se sol·liciti un acord extrajudicial de pagament, és a dir, que s’iniciïn negociacions amb els creditors amb aquesta finalitat, així una vegada que el mediador concursal proposat accepti el càrrec, el registrador mercantil o notari a què s’hagués sol·licitat la designació de l’mediador concursal ha de comunicar, d’ofici, l’obertura de les negociacions a l’jutjat competent per a la declaració de concurs.

A l’respecte hem assolit els següents acords en matèria de:

  1. Publicitat

El secretari judicial ha d’ordenar, mitjançant diligència, la publicació en el RPC de l’extracte de la resolució de la qual es deixi constància de la comunicació de l’5bis llevat que se sol·liciti el caràcter reservat de la comunicació pel deutor, i en aquest cas aquest caràcter reservat el és només als efectes que no es publicarà en el RPC, mentre que sí que s’ha d’inscriure en els llibres de l’jutjat.

La publicació en el RPC es durà a terme en els termes que es determinin, estant pendent el corresponent desenvolupament.

  1. Resolució sobre la comunicació de 5bis

Després de la presentació de la comunicació de 5 bis el secretari judicial ha de dictar decret deixant constància de la mateixa.

Si en la sol·licitud es peticionara la suspensió d’execucions pendents, en el mateix decret s’indicarà pel secretari judicial que el jutge de l’preconcurs no és competent per acordar-la pel que haurà de sol·licitar-se davant del jutjat que està coneixent d’aquella, tal com estable l’art. 5 bis apartat 4t en la redacció donada pel RD 4/2014 “les execucions d’aquests béns que estiguin en tramitació quedaran suspeses amb la presentació de la resolució de l’secretari judicial donant constància de la comunicació”.

  1. Paralització d’execucions

Una de les novetats més importants introduïdes pel RD 4/2014 en la comunicació preconcursal de l’art. 5bis és el referit a l’efecte de produir-se una suspensió de les execucions en tràmit i impedir l’inici de posteriors.

Aquesta novetat ens trasllada per analogia a el règim de l’art. 55 i 56 LC pel que després de la resolució de l’secretari judicial deixant constància de la comunicació de 5bis se suspenen totes les execucions en tràmit, però en la mesura que només afecta les que recaiguin sobre béns necessaris, només s’ha d’aixecar la suspensió quan es incorpori a l’procediment d’execució testimoni de la resolució del jutge de l’concurs on es declari que els béns o drets no són necessaris per a la continuïtat de l’activitat empresarial.

Analitzarem la regulació de les execucions:

a) Execucions judicials:

la paralització afecta les execucions judicials de béns que siguin necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional o empresarial el deutor.

  1. Execucions judicials no iniciades: després de la presentació de la comunicació de l’5 bis no es podran iniciar cap execució judicial si afecta béns necessaris per a la continuïtat de l’activitat professional o empresarial el deutor. Si es presentés l’execució i el jutge civil no tingués coneixement de la comunicació haurà despatxar sense perjudici de la posterior suspensió.
  2. Execucions judicials en tràmit: se suspendran presentant el decret de l’secretari judicial davant del jutge civil que conegui d’el procediment d’execució, sempre que afectin béns necessaris El competent per resoldre sobre la suspensió de l’execució és el jutjat que coneix de l’execució, no el jutge de l’concurs.

b) Execucions singulars promogudes pels creditors de passius financers als quals es refereix la disposició addicional quarta, sempre que es justifiqui que un percentatge no inferior a el 51 per cent de passius financers han donat suport expressament l’inici de les negociacions encaminades a la subscripció de l’ acord de refinançament, comprometent-se a no iniciar o continuar execucions individuals enfront de deutor en tant es negocia.

  1. En aquest supòsit no es poden iniciar execucions singulars i les que estiguin en tràmit es suspendran tant afecten béns necessaris com no necessaris, ja que la norma en aquest supòsit concret no especifica a diferència de l’supòsit de l’paràgraf 1r.
  2. Al no diferenciar la llei, hem d’entendre que dins de “execucions singulars” caben tant les judicials com les extrajudicials.

c) Execucions reals:

l’art. 5bis.4.3º LC disposa que “el que disposen els dos paràgrafs anteriors no impedirà que els creditors amb garantia real exerceixin l’acció real enfront dels béns i drets sobre els quals recaigui la seva garantia sense perjudici que, un cop iniciat el procediment, quedi paralitzat mentre no hagin transcorregut els terminis previstos en el primer paràgraf d’aquest apartat “. Per això:

  1. Els creditors hipotecaris o altres garantia real podran iniciar l’acció real enfront dels béns i drets, és a dir, podran presentar la demanda d’execució de la seva garantia real (serà important a l’efecte de tenir per iniciada l’execució, art. 57.3 LC i la reforma que el mateix RDL 4/2014 modifica l’apartat 1 de l’article 568 LEC)
  2. Un cop presentada es pot paralitzar durant els terminis de l’apartat 1r de l’art. 5bis.4, des de la comunicació fins que es compleixi algun dels fites que indica aquest precepte.
  3. En la mesura que l’exercici de l’acció real pot dur-se a terme per la via judicial i extrajudicial, també en aquest cas la paralització afectaria a tots dos tipus d’execució.
  4. Tot i que l’apartat 4t in fine quan parla de la paralització de les execucions amb garantia real no especifica si només són les que recaiguin sobre béns necessaris o la paralització afecta tota mena de béns, hem d’entendre que la referència als béns necessaris en el mateix apartat quan esmenta les execucions no reals i el tracte de l’creditor amb garantia real una vegada declarat el concurs ex art. 56 LC ens han de portar a entendre que la paralització només s’ha de produir quan estiguem davant béns necessaris per a l’activitat.
  1. Resolució sobre els béns necessaris

Si s’inicia l’execució després de la comunicació de l’art. 5bis o ja estigués en tràmit, el deutor haurà de presentar el decret de l’secretari conforme s’ha presentat la comunicació i sol·licitar la suspensió davant el jutge civil, serà en aquest moment quan el jutge civil ha de suspendre l’execució, i si l’executant qüestiona la necessarietat del que béns i sol·licita aixecar la suspensió podrà el jutge civil exhortar el jutge de l’concurs que conegui de l’5bis perquè li indiqués si els béns als quals afecta l’execució són béns necessaris o no.

La veritat és que aquest tràmit no està previst en l’art. 5bis però per analogia amb l’art. 56 LC entenem que seria el tràmit correcte. El problema que es planteja serà que un cop rebut l’exhort, ja que el jutge mercantil no té dades i elements de judici per resoldre aquesta qüestió ja que en la comunicació de 5bis no hi ha obligació de presentar cap documentació acreditativa de el supòsit pel qual comunica (negociació amb creditors, acord de refinançament, etc …) ,. Per això haurem d’habilitar una via de comunicació amb el deutor per requerir informació suficient per poder decidir sobre si els béns sobre els quals recau l’execució real són o no necessaris per a l’activitat. En aquest tràmit no donaríem entrada a l’creditor instant de l’execució, llevat que es personi en l’expedient i formuli al·legacions o fins i tot sol·liciti la declaració de bé no necessari, també podria recórrer la interlocutòria.

Igual tràmit haurem de donar en el cas que amb la mateixa sol·licitud de 5 bis el deutor sol·liciti la declaració de necessarietat de el bé, en aquest cas seria desitjable que el deutor en aportés la documentació acreditativa de l’caràcter necessari amb la sol·licitud de 5 bis.

Es resoldrà mitjançant interlocutòria, susceptible de recurs de reposició. En cap cas haurem d’obrir incident concursal, ja que tampoc és la via utilitzada en seu concursal per a aquest tipus de resolucions.

En tot cas aquesta declaració de necessitat haurà d’estar circumscrita a l’efecte i terminis de la comunicació de l’5bis i amb la declaració de concurs si es pretén paralitzar la mateixa execució real hauria de sol·licitar-se de nou ja que el caràcter necessari de el bé pot haver desaparegut a l’haver esdevingut un canvi de circumstàncies.

  1. Comunicacions de 5 bis a tràmit

Las que estén en trámite antes de la reforma del RDL 4/2014 podrán acogerse al sistema de paralización de ejecuciones de la nueva regulación, por lo que les será de aplicación lo dispuesto anteriormente. (nn transitorioas del CC y favor debitoris)

  1. Termini d’un any entre dues comunicacions

Desistiment d’un 5bis es computa als efectes de l’termini mínim d’un any per presentar la segona comunicació.

Si es presenta la segona comunicació i no ha transcorregut un any, s’inadmet per acte susceptible de recurs d’apel·lació.

IV) ACORDS RELATIUS A L’INCIDENT LABORAL CONCURSAL

El jutge de l’concurs posseeix competències en matèria laboral de caràcter exclusiu i excloent, sent el “expedient de regulació d’ocupació” que regula l’article 64 LC, modificat per les lleis 38/2011, de 10 d’octubre, i 1/2014, de 28 de febrer, el que planteja una major problemàtica, havent de ser necessàriament complementada la legislació concursal per la corresponent normativa sectorial, en particular l’Estatut dels Treballadors el Text refós va ser aprovat per RDLG 1/1995, de 24 de març, el Reglament per qual es regulen els processos d’acomiadament col·lectiu aprovat per RD 1483/2012, de 24 d’octubre, i la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social 36/2011, de 10 d’octubre.

Per tal d’interpretar conjuntament aquestes normes, hem aconseguits els següents acords:

1. Competència exclusiva i excloent del jutge de l’concurs.

1.1.- El jutge de l’concurs és competent per conèixer de les accions de modificació substancial de les condicions de treball, suspensió i extinció col·lectiva dels contractes en què és ocupador el concursat, així com de l’extinció i suspensió dels contractes d’alta direcció.

1.2. – La modificació substancial de les condicions de treball, inclòs el trasllat, s’entén col·lectiu, si aconsegueix els llindars de l’article 51 ET, és a dir, si comprèn un total de deu treballadors, en empreses de menys de cent; el deu per cent, en empreses d’entre cent i tres-cents treballadors; i trenta treballadors, en empreses de més de tres-cents (art. 40, 41 ET),

1.3. – La suspensió de les relacions laborals sempre és competència del jutge de l’concurs (art. 47 ET).

1.4.- L’extinció de les relacions laborals és competència del jutge de l’concurs quan es fonamenti en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, i afecti els treballadors compresos en els llindars de l’article 51 ET, sempre que no es produeixi respecte la totalitat de la plantilla (art. 51 ET).

Afectant l’extinció a la totalitat dels treballadors, es tramitarà l’ERO concursal si la plantilla comprèn més de cinc treballadors i es produeix el cessament d’activitat.

L’extinció individual s’executarà en la forma que preveu l’article 53ET.

2. Sol·licitud d’ERO concursal i documentació a adjuntar.

2.1.- La sol·licitud d’ERO concursal ha de contenir les següents dades:

2.1.1.- Dades d’identificació de la societat declarada en concurs:

denominació social, CIF, activitat, adreça, correu electrònic, número de telèfon, i codi de compte de cotització.

2.1.2.- Dades d’identificació dels treballadors empleats en l’últim any i dels treballadors afectats per l’incident laboral (nom, DNI, classificació professional, especificant si hi ha representants legals afectats).

2.1.3.- Descripció de cada un dels centres de treball afectats (localitat i codi postal), codi de compte de cotització, tipus de mesura a aplicar en cada un d’ells, i treballadors afectats en cada centre.

2.1.4.- Dades d’identificació de la representació legal dels treballadors (centre de treball, plantilla de centre, nombre de representants i tipus de representació (especificant si es tracta de secció sindical, comitè intercentres, comitè d’empresa, delegat de personal , comissió ad hoc o sense representació); i informació sobre la composició de la comissió negociadora segons l’article 41.4 ET (adreça electrònica a efecte de notificacions, nom de l’representant, centre de treball, i percentatge de representació), o transcurs dels preceptius terminis sense designació (set dies, o quinze en el cas que no hi hagi representants legals en algun dels centres de treball afectats).

2.1.5. – Criteris de selecció dels treballadors integrats en l’ERO (sexe, categoria professional, concurrència d’especials circumstàncies, com ara llicència per maternitat, lactància, o reducció de jornada, representació legal dels treballadors o altres).

2.1.6.- La causa concurrent, econòmica, tècnica, organitzativa o de producció. La causa econòmica pot derivar de:

a) pèrdues actuals;

b) disminució persistent del nivell d’ingressos o vendes;

c) pèrdues previsibles (art. 51 ET).

2.1.7.- Mesures previstes: cessament definitiu de la prestació laboral, de la totalitat de la plantilla o parcial; suspensió de contractes, concretant si s’estén a un nombre de dies consecutius o no consecutius, data inicial i final prevista per a l’aplicació de la mesura; reducció de jornada, concretant el nombre de treballadors afectats, nombre d’hores de reducció amb referència diària, setmanal, mensual o anual, percentatge que comporta respecte a la jornada ordinària, i data inicial i final prevista per a l’aplicació de la mesura.

2.1.8.- Si és el cas, justificació de la tramitació “anticipada” de l’ERO.

2.2.- A la sol·licitud d’incident laboral, de modificació, suspensió o extinció de les relacions laborals, s’adjuntaran els següents documents:

2.2.1.- Memòria que al·legui i justifiqui la causa econòmica, tècnica, organitzativa o de producció, així els objectius a assolir amb la mesura col·lectiva.

2.2.2.- Documentació econòmica que justifiqui la causa invocada. S’aportaran els comptes anuals dels tres últims exercicis, així com el balanç de situació actualitzat a la data de presentació de la sol·licitud. No n’hi ha prou la mera remissió a la documentació presentada al concurs, a l’ésser objecte de tramitació l’ERO en incident separat.

2.2.3.- Acreditació de la notificació a la comissió negociadora de la sol·licitud d’ERO i documentació adjunta, o de la impossibilitat de constitució de la mateixa.

2.2.4.- Pla d’acompanyament social, si l’empresa té més de cinquanta treballadors (exclòs, el pla de recol·locació externa a què al·ludeix l’article 51 ET).

2.2.5.- En el seu cas, acord aconseguit amb la representació dels treballadors.

2.2.6.- Annex amb la relació nominal de treballadors afectats especificant les següents dades: nom, DNI, número d’afiliació a la seguretat social, domicili, data d’alta o antiguitat i salari base mensual.

3. Tramitació de l’incident laboral de modificació, suspensió o extinció.

3.1.- Presentada la sol·licitud d’incident laboral, es concedirà un termini de cinc dies per esmenar, si s’escau, defectes formals. Evacuat, si escau, el mateix, s’admetrà a tràmit en resolució judicial en què s’acordarà:

3.1.1.- L’efecte de suspensió de procediments individuals d’extinció de contracte amb base a la insolvència o causa econòmica de l’concursat (art. 50 ET) que es trobin en tràmit, i s’haguessin iniciat després de la presentació de la sol·licitud de concurs , per disposició de l’article 64.10 LC.

3.1.2.- L’obertura de l’procés de consultes, que es computarà des de la celebració de la primera reunió (llevat d’acord aportat juntament amb la sol·licitud, en aquest cas és innecessari aquest tràmit).

3.1.3.- La resolució es notificarà a les parts personades en l’incident; l’obertura de l’procés de consultes s’ha de notificar per l’administració concursal als representants dels treballadors integrats en la comissió negociadora.

4. Intervenció de tercers en el període de consultes (art. 64.5.III LC).

4.1. – Especialitats procedimentals.

4.1.1. – L’objecte de l’procediment recollit en l’art. 64 de la LC és, entre altres, l’extinció de les relacions laborals. Per això l’apreciació de l’existència d’Unitat Empresarial o grup patològic d’empreses a efectes laborals (diferent de el grup societari) permet valorar la concurrència de la causa econòmica al·legada, això és, la realitat econòmica del conjunt empresarial.

4.1.2. – Correspon la càrrega de la prova de l’existència d’Unitat Empresarial a la part que ho al·legui, sense perjudici de tenir present que la proximitat a les fonts de prova la té l’empresa (o AC si és el cas). Benvolguda l’existència d’unitat empresarial, correspon a la sol·licitant de les mesures objecte de l’art. 64 d’acreditar que, atenent a la realitat econòmica del conjunt empresarial, concorre la causa de la mesura sol·licitada.

4.1.3.- Concorrent la causa econòmica al·legada, i acreditada l’existència d’unitat empresarial, hi hauria la possibilitat de declarar en l’incident la responsabilitat solidària de totes les societats integrants del grup de empreses, atorgant la indemnització prevista en l’article 64 LC per l’acomiadament per causes objectives (vint dies de salari per any de treball, amb un màxim de dotze mensualitats).

4.2.- Regles procedimentals

4.2.1.- L’al·legació relativa a l’existència d’unitat empresarial s’ha de fer per escrit, en els cinc primers dies des de l’admissió a tràmit de l’incident.

4.2.2.- L’escrit d’al·legacions ha d’especificar el fet pel qual és predicable l’existència de grup entre la concursada i cadascuna de les persones físiques o jurídiques respecte de les quals s’al·legui Unitat Empresarial. No n’hi ha prou una al·legació genèrica i indiscriminada d’indicis comuns a totes elles.

4.2.3.- En aquest moment s’haurà d’aportar o sol·licitar de l’jutjat que es requereixi l’aportació dels elements probatoris documentals que s’estimin oportuns.

4.2.4.- En funció de les circumstàncies de el cas, es valorarà la suspensió de el període de consultes.

4.2.5.- Les persones físiques o jurídiques no concursades la intervenció s’hagi acordat podran participar en el període de consultes, prèvia autorització de jutge.

4.2.6.- L’Administració Concursal haurà de, amb els mitjans al seu abast, informar sobre els fets al·legats. L’al·legació sobre Unitat Empresarial no l’exclou de la negociació, ni la exonera d’informar l’òrgan judicial d’aquells fets que resultin de qualsevol element de convicció a què hagi tingut accés en l’exercici de la seva funció, per tant també en altres incidents o seccions de l’concurs.

4.2.7.- L’Administració Concursal no pot posar fi a el període de negociacions anticipadament pel sol fet que aquesta al·legació va impedir l’obtenció d’un acord. Ha d’utilitzar el període de negociació per formar la seva convicció i, sobretot, negociar també les antiguitats i salaris que, en cas que sigui procedent la resolució hagin de servir de base a la indemnització.

4.2.8.- A l’concloure el període de negociació, encara que no hagi existit acord final, l’Administració Concursal hauria de presentar un informe referint les qüestions fàctiques sobre les que no ha existit acord (no la simple al·legació de el grup) amb el major grau de concreció i, d’altra banda, relacionar totes aquelles en que sí que ha existit acord, relacionant filiacions, DNI, salaris i antiguitats convingudes, així com les no convingudes.

4.3.- Compareixença o mer trasllat

4.3.1.- La celeritat de l’incident com a principi bàsic i la menció de l’art. 64.7 LC a la prova documental, permet valorar que, amb caràcter general, les al·legacions sobre l’existència d’Unitat Empresarial posteriors a la finalització sense acord de el període de consultes es puguin resoldre per escrit amb aportació de prova documental.

4.3.2.- Excepcionalment, ateses les circumstàncies particulars de el cas, es podria valorar la conveniència de citar les parts a una vista, per practicar altres mitjans de prova, en aquest cas així es faria constar en la mateixa resolució judicial.

5. El período de consultas

5.1.- Aplicació a el període de consultes de l’calendari de sessions que preveuen els articles 7 a 11 de l’RD 1483/2012, de 29 d’octubre, llevat de pacte en contra. La primera reunió s’ha de fer en un termini no inferior a tres dies des del lliurament de documentació d’obertura de el període de consultes, amb independència de la mida de l’empresa.

La durada, el nombre de reunions i els intervals entre les mateixes depenen, amb caràcter general, de la mida de l’empresa. En empreses amb menys de cinquanta treballadors, hauria d’haver un mínim de dues reunions separades per interval no superior a sis dies i no inferior a tres. En empreses amb cinquanta o més treballadors, hauria d’haver un mínim de tres reunions separades per interval no superior a nou dies i no inferior a quatre.

5.2.- Cal finalitzar anticipadament el període de consultes quan les parts arribin a un acord, o quan estiguin conformes en finalitzar-per no ser possible arribar a un acord, comunicant-ho en tot cas a el jutge de l’concurs.

6. El règim de recursos.

6.1.- Contra la interlocutòria que resol l’incident de modificació, suspensió o extinció de les relacions laborals cap recurs de suplicació pel que fa a l’caràcter col·lectiu de la mesura (concurrència de causa econòmica o existència de grup o unitat empresarial), corresponent la legitimació activa exclusivament a l’administració concursal, la concursada, el FOGASA o la comissió negociadora que ostenta la representació dels treballadors.

6.2.- El treballador tan sols posseeix legitimació activa per impugnar l’acte extingint la seva relació laboral a través d’l’incident concursal expressament regulat en l’article 195 LC, amb base exclusivament en motius relatius a la relació jurídica individual (criteris de selecció discriminatoris, o que afectin la fixació de la indemnització, com ara impugnació de el salari o la categoria professional).

7. Coordinació entre el procediment d’acomiadament col·lectiu “empresarial” i l’incident concursal.

7.1.- A l’efecte de determinar quan s’entén que es troba en tramitació un “expedient de regulació d’ocupació” una vegada declarat el concurs (art. 64.1.II LC), caldrà verificar si l’empresari ha notificat l’acomiadament col·lectiu a els treballadors, que no exigeix, amb l’actual normativa, cap autorització de l’autoritat laboral.

7.2.- Produïda aquesta comunicació, correspon a l’administració concursal l’execució de la resolució d’acord amb l’article 64.1.III LC.

7.3.- En cas contrari, el secretari judicial ha de citar a la compareixença de l’article 64.1.II LC als legitimats per a la continuació de l’expedient dins de l’concurs.